diumenge, 24 de gener del 2010

Empresaris diabòlics

Diu el diari El Punt:

“L'entrada d'Alfons López Tena en l'organització de la consulta per a la independència que se celebrarà el pròxim 25 d'abril a Girona ha aixecat algun recel entre grups independentistes, com ara la CUP. L'entitat tem que la figura de López Tena, que es va encarregar de l'organització de les consultes a Osona al desembre, «posi en perill el caràcter popular del referèndum» i s'acabi convertint en «una espècie de projecte empresarial».”

Estic completament decebut amb moltes formacions, institucions del nostre país i gent en general, per la seva relació amb l’empresa. Aquesta frase que us subratllo, “i que s’acabi convertint en una espècie de projecte empresarial” demostra fins a quin punt una part de la població, molt important i gens menyspreable, veu els empresaris i les empreses com unes eines diabòliques que no fan cap servei al país.

Ja pots explicar que sense empresaris no hi ha llocs de treball, això és igual, els empresaris i els seus mètodes són satanitzats constantment ja sigui a Ventdelplà, on l’empresari és un tiu sense escrúpols, “putero” etc. o a qualsevol de les altres sèries que fan a TV3 i d’altres televisions, cert que els menestrals no en surten tan mal parats, però Déu n'hi do.

Si a tot això hi sumem que cada vegada que és parla de millorar l’educació surt la nostra ínclita Rosa Cañadell i comença a cridar amb la seva harmoniosa veu (atents a la ironia!), “volen privatitzar l’escola!!! Volen privatizar l’escola!!” com si això fos cap mal, ja tenim el cercle complet. El que ha de ser públic és el servei, la gestió tan se val que sigui pública o privada si amb això millorem els resultats, o no ? Quan és parla de gestionar privadament qualsevol cosa els sindicats alerten de la pèrdua de la qualitat del servei (com si els serveis públics fóssin un exemple de qualitat!).

Si, segurament en Lopez Tena hauria treballat per la consulta com en un projecte empresarial, fixant objectius, marcant calendaris, fent un control del projecte acurat, corregint les errades i treballant d’una manera professional, però es clar, això no ho podem fer perquè això seria treballar com si fos una empresa! i per obtenir les nostres llibertats nacionals no hem de treballar com una empresa, ens hem de passar el dia d’assemblea en assemblea, i treballant sense cap mena de professionalitat.

Quins collons!

8 comentaris:

  1. L'excusa de "l'empresa" es dóna tot arreu, aquí, a la universitat i on vulguis. No hem d'intentar convèncer a aquesta gent, missió impossible, però potser hauríem d'ajustar com ho expliquem, i plantejar-ho en termes de professionalitat.

    ResponElimina
  2. Jo diría que forma part de l'estupidesa humana, que envolta i persegueix tots els àmbits vivibles i pensables. És impossible creure que els estúpids es miraran el melic, i intentaran, ja no dic redimir-se, si no callar! Sóc una soferta empresària, pobra i exempta de subvenció!

    ResponElimina
  3. Salvador, si si, jo sempre parlo de temes de professionalitat, per descomptat que el discurs de dir que els empresaris són bons pel país és un discurs perdut, però no deixa d'entristir-me.

    ResponElimina
  4. Laura, m'alegro de veure't per aquí! M'agrada la frase:

    "És impossible creure que els estúpids es miraran el melic, i intentaran, ja no dic redimir-se, si no callar! "

    És collonuda, l'enmarco! ;)

    ResponElimina
  5. Lamentablement el vincle entre els conceptes "independència" i "immaduresa" no em ve de nou. No n'aprendrem mai.

    ResponElimina
  6. Hola Blai, realment sóc mala educada! Ni hola ni res...
    ...i a mi m'agrada llegir-te.

    Ara me n'he de sortir amb el tema de com entrar:... seguidors, bloggers, perfils, comentaris, visualitzacions, url (?) i demés tonteries...buff!!!

    ResponElimina
  7. Res res, Laura, ja sé que ets cortès, jo sempre em dono per saludat! ;)
    Si et puc ajudar amb res referent a temes de blogs etc, només m'ho has de demanar, n'he fet varis per qüestions professionals, vull dir que sé una mica com va

    ResponElimina
  8. Ostres, doncs si! Jo no tinc cap mail amb google...(?), i per escriure aquí em demana un perfil.
    Si escullo nom, em demana un URL, que obvio.
    Si vull ser, per exemple, seguidora, necessito un compte?
    És el mateix seguidora que bloggler?
    ...

    ResponElimina