De la responsabilitat

D’un temps ençà ens trobem, dia si dia també, amb notícies als diaris sobre protestes vàries de passatgers als quals els hi han anul•lat un vol, de cases que s’ensorren perquè no s’ha fet mai manteniment etc.

Sembla que en aquest país quan tenim un problema sempre esperem que vingui algú i ens el resolgui. Això passa en tots els camps i sectors i el pitjor de tot és que els nostres estimats governants són els primers en dir-nos que no ens hem de preocupar de res. El govern s’ocupa de la teva pensió gestionant ell els teus diners, el govern s’ocupa d’ajudar-te si vas de vacances i la companyia et deixa penjat, el govern s’ocupa dels teus pares quan és fan grans etc.

Un exemple paradigmàtic d’això han estat les campanyes en contra de l’automedicació que s’han produït durant anys i panys. Abans és passaven el dia dient que no t’automediquessis, que si tenies un constipat cap a l’ambulatori pitant i ara resulta que, quan tenen tots els centres d’atenció primària plens, ens diuen que la culpa és dels usuaris que hi anem per tonteries. Sembla que no siguem responsables de res i de fet quan és parla de la manca de valors importants que tenim avui en dia crec que un dels principals és la responsabilitat.

Els actes tenen conseqüències i les hem d’assumir. Si tenim mala sort i la companyia aérea que sigui ens deixa tirats a terra hem de ser nosaltres que hem d’espavilar-nos com puguem, això si, hem de tenir una justícia que després s’ocupi de repartir llenya a la companyia que no compleix amb la seva part del contracte.

És per això que els ciutadans de l’Estat Espanyol que avui han fet una protesta typical spanish s’han trobat que els anglesos no els entenen, i és que hi ha països on que una empresa et foti una putada no és motiu per aturar un aeroport.