Ja n’hi ha prou de marejar amb l’educació.

Una altra vegada ens tornarem a trobar que la nostra mainada no podrà anar a l’escola per una vaga dels mestres, aquesta vegada el dia 17 de Març.

Els sindicats han decidit trencar las negociacions amb la Conselleria de la Generalitat, i tornar a carregar contra la seva bèstia negra particular, n’ Ernest Maragall.

Ja emprenyat per tornar-me a trobar presoner entre les disputes laborals dels lobbys de pressió d’alguns mestres em llegeixo el comunicat que han fet els sindicats per explicar perquè tornen a fer vaga i quins en són els seus motius.

El comunicat en que ho expliquen te com a titular el següent:

“CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DEFENSEM L’ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT”

Que voleu que us hi digui, ja començo a estar-ne fins al capdamunt de que qualsevol reivindicació laboral dels mestres passi sempre per ser una reclamació emmascarada amb un “Defensem l’escola pública i de qualitat”.

Analitzem però els punts que reivindica el comunicat.

• PER L’ INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA

• PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES

• NO A AQUEST PROJECTE DE DECRET D’AUTONOMIA DE CENTRES. PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT

• PER LA JORNADA INTENSIVA AL JUNY. NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR

• PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA

• NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL

Si el títol és el que és, algú em pot explicar que tenen a veure aquests punts i la defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat?

En primer lloc, és que el Govern posa en dubte que l’ensenyament ha de ser, en part, públic? Cal defensar-ho això? Hi ha una ofensiva que pretén que les escoles passin a ser privades? Jo diria que aquest govern, que l’escola ha de ser pública en part, ho te clar, de fet ni tan sols s’atreveix a privatitzar-ne la gestió o a explorar noves vies com el xec escolar.

Continua el comunicat reclamant el següent: increment generalitzat de les plantilles, no més retallades de recursos humans, disminució d ‘alumnes per aula etc. Tot això està molt bé, si, però són els professionals, els mestres en aquest cas, els que han de determinar la part de pressupost que la Generalitat ha de destinar a fer més escoles? no, això és una qüestió política que és decideix al parlament i no pas en els col•lectius professionals, és lògic que els professionals vulguin millors eines, però això justifica en aquests moments d’una crisi, com no n’hi ha hagut en molts anys, que els mestres vulguin marcar la quantitat de diners que la Generalitat ha de gastar en educació? Se suposa que ho decideix el govern perquè aquest te una visió en perspectiva i ha de determinar d’on traurà els diners.

Si la resta de reivindicacions són purament laborals,perquè hi barregen doncs la defensa de l’escola pública? El que defensen és que volen una situació laboral millor que la que tenen, molt bé, estan en el seu dret de reclamar-la, i dic en el seu dret perquè em sembla, per una qüestió ètica, que ens aquests moments quan els treballadors ho estan passant malament, els empresaris lluiten per intentar mantenir les seves empreses com poden ,els problemes financers, un deute impressionant, un dèficit desbocat, els sindicats funcionarials, on els seus representats tenen molts privilegis comparat amb tota la resta de gent que ens hem de guanyar la vida lluitant en un mercat molt competitiu.

Només per responsabilitat, haurien de deixar-se estar de reclamacions, no senyors, ara no toca.
Volem una millor educació per als nostres fills, si, hi estic d’acord, però la millor educació per als nostres fills no passa per fer jornada intensiva no se quan, per fer extres o deixar de fer. Una millor educació per als nostres fills passa per uns controls de qualitat exhaustius a les escoles, per una millora dels resultats en els diferents informes que diuen que l’educació al nostre país te uns nivells baixíssims, en una transparència envers els pares que tinguem clares quines polítiques fa cada centre i en tinguem llibertat d’elecció, en un control mestre per mestre dels resultats obtinguts amb els seus alumnes, quants mestres són apartats de la docència a causa dels seus mals resultats?

Tots els col•lectius professionals del país necessiten més recursos. Els bombers necessiten millors materials, els metges millors aparells per diagnosticar, més temps de consulta, les infermeres menys rotacions i més reconeixement social, la policia més formació i més internacionalització etc etc... Però la obligació del govern és decidir quines són les partides a destinar-hi a cada cosa, i amb un pressupost limitat és normal que cap col•lectiu quedi completament satisfet, però d’aquí a tenir-nos com a hostatges als pares i als nostres fills crec que hi ha una distància considerable.
Per respecte als altres treballadors en situació més difícil, per respecte als pares que també som treballadors i empresaris i per respecte als alumnes, no a la vaga, deixeu que la nostra mainada estudiï i demaneu ajuda als pares en allò que no pugueu arribar, però tingueu present el moment i reclameu amb força involucrant a tota la comunitat educativa les eines que necessiteu per millorar els resultats dels nostres fills, que són hi ha de ser la vostra màxima prioritat. Feu autocrítica, determineu els canvis en la estructura funcionarial que teniu, reclameu que la gent que no és vàlida sigui apartada de la docència, reclameu que els estudis necessaris per ser mestres estiguin enfocats a l’excel•lència i aconseguiu que els professionals que entrin a la docència estiguin el més ben preparats, fem que l’ofici d’ensenyar no sigui una prebenda ans al contrari, convertim-ho en un ofici valorats socialment, ben pagat i beneficiós per a tot el país i la seva gent.

Em sembla que com a pares, com a part afectada, i com a membres de la comunitat educativa no podem, com sempre, restar callats. Crec que les AMPAS s'haurien de posicionar clarament en contra de que siguem hostatges de les reinvidicacions laborals dels lobbys de mestres.