He llegit amb interès l’article sobre la puja d’impostos de l’amic Salva al seu prolífic bloc. Allà ens explica, entre d’altres coses, que l’impost de successions no li sembla injust, o això interpreto, perquè fa que tothom torni a partir de zero i per tant promou la igualtat d’oportunitats.
Havia sentit aquest discurs d’alguns homes de negocis importants als EE.UU, en Bill Gates mateix està en contra de la derogació d’aquest impost als EE.UU per els mateixos motius que en Salva.
Entenc el discurs utilitarista, però també penso que precisament no hi ha discurs més perillós que l’utilitarista perquè és la porta oberta a l’ intervencionisme i perquè qualsevol tipus d’enginyeria social va en contra de la naturalesa humana de decidir sobre les nostres pròpies vides.
Imitaré, modestament, al gran mestre Bastiat i faré la reducció a un cas:
Posem per cas que tenim la família A, família treballadora, amb pocs recursos, que amb treball i estalvi aconsegueix tenir una casa de propietat, educa els seus fills i procura donar als seus fills l’educació que millor pot, escola pública, interès en l’educació de la seva fillada, universitat pública i a treballar la canalla quan acaben la carrera, molt bé, els nanos tenen oportunitats, han estudiat i treballat, han fet el que havien de fer i ara podran tenir un futur professional que dependrà de la seva vàlua en el treball.
Posem per cas que tenim la família B, família rica, amb molts recursos, que amb el seu treball i estalvi aconsegueix tenir una fortuna ingent, educa els seus fills i dona als seus fills l’educació que millor pot, van a una escola privada, posaré un exemple, a l’Aula, a Barcelona, fan companyonia amb la mainada millor col•locada del país, acaben l’escola i la secundària i directes a carrera a ESADE, IESE o a on els plagui, ah, mentrestant, els enviem els estius a estudiar fora, que han de saber idiomes, un cop acabada la carrera els hi paguen màster a escola de negocis de les que surten als primers llocs del ranking del Financial Times, molt bé, ja tenen el seu futur professional fet, ara ja depèn de la seva vàlua en el treball.
S’enfronten al món amb igualtat d’oportunitats les dues fillades de la família A i la B al món? Doncs no, no s’hi enfronten, els uns tenen millor educació, millors agendes, millors possibilitats de trobar feines ben remunerades, en canvi la fillada de la família B ha de fer molt més esforç.
No hi fa res que no hi hagi igualtat, les fillades de les dues famílies faran bona feina pel país, crearan llocs de treball si creen empreses o aportaran valor i treball a la tasca que desenvolupin i ho faran amb índex de productivitat alta, això està bé, no hi ha problema, bo per tothom, ells vetllaran per el seu interès i això farà que tot rutlli.
I amb tot això que hi ajuda posar l’impost de successions? Quin sentit te penalitzar l’esforç? Desincentivar l’estalvi, posar més pals a les rodes a la família A?
Els fills de la família A tindran més possibilitat d’igualar les oportunitats amb l’ajuda que els hi arribarà amb l’herència dels seus pares i podran donar una millor educació als seus fills, els nets de la família A estaran en millor posició que no ho estaven els fills i no castigant el fruit del seu treball i no intervenint en les seves vides hauràs aconseguit allò que amb bon criteri volies al princpi, un millor benestar per a tothom.
No te sentit que la transmissió patrimonial entre familiars sigui castigada per l’estat per buscar igualar les oportunitats de la mainada. Per un cantó, no igualarà res i ja està bé que així sigui, i perquè només servirà per penalitzar a les famílies amb menys ingressos.
diumenge, 23 de maig del 2010
dissabte, 22 de maig del 2010
Sobre les infraestructures
La retallada en la despesa que l’executiu ha determinat, està produint una gran discussió en alguns dels seus punts. La baixada de sous als funcionaris i la congelació de les pensions són els punts més criticats en general tant per sindicats com per la opinió pública i la oposició espanyola, l’únic que no és discuteix, al menys a Espanya, és l’aturada d’inversió en infraestructures que l’altre dia justificava el Ministre Blanco, a Catalunya, en canvi, si que preocupa aquest tema.
Crec que caldria parlar profundament i fer un anàlisi sobre la retallada en infraestructures. Tothom està d’acord en que el problema que te el model econòmic rau en la productivitat. Això ho diu des d’en Xavier Sala-i-Martin fins en Toxo de CC.OO, deia aquest últim , entre d’altres coses: “La solución está en el impulso de la actividad económica”.
Impulsar l’activitat econòmica és important i aturar infraestructures que és van decidir fer en època de vaques grasses te cert sentit, però el que no te sentit és aturar les infraestructures que aportin productivitat a les empreses, l’estat, com les empreses, han de fer inversions en millora d’infraestructures perquè aquestes aporten despesa si, però aporten major productivitat que és justament el que ens fa falta per sortir de la crisi.
Val la pena que els polítics retallin despesa, més ben dit, no és que valgui la pena, és que un no pot gastar més del que ingressa i per tant és obligatori, però un cop dit això s’ha de pensar també en el llarg plaç i recordar que invertir no és el mateix que gastar i que invertir significa que l’estat obtindrà un retorn d’aquest inversió en una major creació d’empreses, ergo, una major recaptació d’impostos, de la baixada necessària ja en parlarem un altre dia.
Si us plau, prioritzin i retallin amb seny, és poden buscar altres partides pressupostaries on retallar i no deixar sense acabar o no fer les infraestructures que ens aportin productivitat, això si, només aquestes.
Crec que caldria parlar profundament i fer un anàlisi sobre la retallada en infraestructures. Tothom està d’acord en que el problema que te el model econòmic rau en la productivitat. Això ho diu des d’en Xavier Sala-i-Martin fins en Toxo de CC.OO, deia aquest últim , entre d’altres coses: “La solución está en el impulso de la actividad económica”.
Impulsar l’activitat econòmica és important i aturar infraestructures que és van decidir fer en època de vaques grasses te cert sentit, però el que no te sentit és aturar les infraestructures que aportin productivitat a les empreses, l’estat, com les empreses, han de fer inversions en millora d’infraestructures perquè aquestes aporten despesa si, però aporten major productivitat que és justament el que ens fa falta per sortir de la crisi.
Val la pena que els polítics retallin despesa, més ben dit, no és que valgui la pena, és que un no pot gastar més del que ingressa i per tant és obligatori, però un cop dit això s’ha de pensar també en el llarg plaç i recordar que invertir no és el mateix que gastar i que invertir significa que l’estat obtindrà un retorn d’aquest inversió en una major creació d’empreses, ergo, una major recaptació d’impostos, de la baixada necessària ja en parlarem un altre dia.
Si us plau, prioritzin i retallin amb seny, és poden buscar altres partides pressupostaries on retallar i no deixar sense acabar o no fer les infraestructures que ens aportin productivitat, això si, només aquestes.
dimarts, 2 de març del 2010
Article sobre el fracàs escolar a l'Estat Espanyol
El País va publicar un article sobre el fracàs escolar. Podeu llegir-lo aquí
El que sembla clar i tots els experts hi coincideixen és que el fracàs escolar ja és determina a primària, o sigui que cal posar-se les piles!
El que sembla clar i tots els experts hi coincideixen és que el fracàs escolar ja és determina a primària, o sigui que cal posar-se les piles!
dilluns, 1 de març del 2010
Vaga de Mestres tertúlia RAC 1 (més informació)
Adjunto un tall de la tertúlia del dijous 22 de Març sobre la vaga de mestres.
Hi intervenen en Basté de Rac1, la Gloria Serra, en Vicent Sanchís, en Gonzalo Bernardos i l'il·lustre Jordi Barbeta.
El tall l'he fet perquè a la tertúlia parlaven de mil coses més, si algú hi te interès a la pàgina web de Rac1 trobarà la tertúlia completa.
Hi intervenen en Basté de Rac1, la Gloria Serra, en Vicent Sanchís, en Gonzalo Bernardos i l'il·lustre Jordi Barbeta.
El tall l'he fet perquè a la tertúlia parlaven de mil coses més, si algú hi te interès a la pàgina web de Rac1 trobarà la tertúlia completa.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Ja n’hi ha prou de marejar amb l’educació.
Una altra vegada ens tornarem a trobar que la nostra mainada no podrà anar a l’escola per una vaga dels mestres, aquesta vegada el dia 17 de Març.
Els sindicats han decidit trencar las negociacions amb la Conselleria de la Generalitat, i tornar a carregar contra la seva bèstia negra particular, n’ Ernest Maragall.
Ja emprenyat per tornar-me a trobar presoner entre les disputes laborals dels lobbys de pressió d’alguns mestres em llegeixo el comunicat que han fet els sindicats per explicar perquè tornen a fer vaga i quins en són els seus motius.
El comunicat en que ho expliquen te com a titular el següent:
“CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DEFENSEM L’ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT”
Que voleu que us hi digui, ja començo a estar-ne fins al capdamunt de que qualsevol reivindicació laboral dels mestres passi sempre per ser una reclamació emmascarada amb un “Defensem l’escola pública i de qualitat”.
Analitzem però els punts que reivindica el comunicat.
En primer lloc, és que el Govern posa en dubte que l’ensenyament ha de ser, en part, públic? Cal defensar-ho això? Hi ha una ofensiva que pretén que les escoles passin a ser privades? Jo diria que aquest govern, que l’escola ha de ser pública en part, ho te clar, de fet ni tan sols s’atreveix a privatitzar-ne la gestió o a explorar noves vies com el xec escolar.
Continua el comunicat reclamant el següent: increment generalitzat de les plantilles, no més retallades de recursos humans, disminució d ‘alumnes per aula etc. Tot això està molt bé, si, però són els professionals, els mestres en aquest cas, els que han de determinar la part de pressupost que la Generalitat ha de destinar a fer més escoles? no, això és una qüestió política que és decideix al parlament i no pas en els col•lectius professionals, és lògic que els professionals vulguin millors eines, però això justifica en aquests moments d’una crisi, com no n’hi ha hagut en molts anys, que els mestres vulguin marcar la quantitat de diners que la Generalitat ha de gastar en educació? Se suposa que ho decideix el govern perquè aquest te una visió en perspectiva i ha de determinar d’on traurà els diners.
Si la resta de reivindicacions són purament laborals,perquè hi barregen doncs la defensa de l’escola pública? El que defensen és que volen una situació laboral millor que la que tenen, molt bé, estan en el seu dret de reclamar-la, i dic en el seu dret perquè em sembla, per una qüestió ètica, que ens aquests moments quan els treballadors ho estan passant malament, els empresaris lluiten per intentar mantenir les seves empreses com poden ,els problemes financers, un deute impressionant, un dèficit desbocat, els sindicats funcionarials, on els seus representats tenen molts privilegis comparat amb tota la resta de gent que ens hem de guanyar la vida lluitant en un mercat molt competitiu.
Només per responsabilitat, haurien de deixar-se estar de reclamacions, no senyors, ara no toca.
Volem una millor educació per als nostres fills, si, hi estic d’acord, però la millor educació per als nostres fills no passa per fer jornada intensiva no se quan, per fer extres o deixar de fer. Una millor educació per als nostres fills passa per uns controls de qualitat exhaustius a les escoles, per una millora dels resultats en els diferents informes que diuen que l’educació al nostre país te uns nivells baixíssims, en una transparència envers els pares que tinguem clares quines polítiques fa cada centre i en tinguem llibertat d’elecció, en un control mestre per mestre dels resultats obtinguts amb els seus alumnes, quants mestres són apartats de la docència a causa dels seus mals resultats?
Tots els col•lectius professionals del país necessiten més recursos. Els bombers necessiten millors materials, els metges millors aparells per diagnosticar, més temps de consulta, les infermeres menys rotacions i més reconeixement social, la policia més formació i més internacionalització etc etc... Però la obligació del govern és decidir quines són les partides a destinar-hi a cada cosa, i amb un pressupost limitat és normal que cap col•lectiu quedi completament satisfet, però d’aquí a tenir-nos com a hostatges als pares i als nostres fills crec que hi ha una distància considerable.
Per respecte als altres treballadors en situació més difícil, per respecte als pares que també som treballadors i empresaris i per respecte als alumnes, no a la vaga, deixeu que la nostra mainada estudiï i demaneu ajuda als pares en allò que no pugueu arribar, però tingueu present el moment i reclameu amb força involucrant a tota la comunitat educativa les eines que necessiteu per millorar els resultats dels nostres fills, que són hi ha de ser la vostra màxima prioritat. Feu autocrítica, determineu els canvis en la estructura funcionarial que teniu, reclameu que la gent que no és vàlida sigui apartada de la docència, reclameu que els estudis necessaris per ser mestres estiguin enfocats a l’excel•lència i aconseguiu que els professionals que entrin a la docència estiguin el més ben preparats, fem que l’ofici d’ensenyar no sigui una prebenda ans al contrari, convertim-ho en un ofici valorats socialment, ben pagat i beneficiós per a tot el país i la seva gent.
Em sembla que com a pares, com a part afectada, i com a membres de la comunitat educativa no podem, com sempre, restar callats. Crec que les AMPAS s'haurien de posicionar clarament en contra de que siguem hostatges de les reinvidicacions laborals dels lobbys de mestres.
Els sindicats han decidit trencar las negociacions amb la Conselleria de la Generalitat, i tornar a carregar contra la seva bèstia negra particular, n’ Ernest Maragall.
Ja emprenyat per tornar-me a trobar presoner entre les disputes laborals dels lobbys de pressió d’alguns mestres em llegeixo el comunicat que han fet els sindicats per explicar perquè tornen a fer vaga i quins en són els seus motius.
El comunicat en que ho expliquen te com a titular el següent:
“CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DEFENSEM L’ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT”
Que voleu que us hi digui, ja començo a estar-ne fins al capdamunt de que qualsevol reivindicació laboral dels mestres passi sempre per ser una reclamació emmascarada amb un “Defensem l’escola pública i de qualitat”.
Analitzem però els punts que reivindica el comunicat.
- PER L’ INCREMENT GENERALITZAT DE PLANTILLES. NO A MÉS RETALLADES. DISMINUCIÓ DELS ALUMNES PER AULA
- PER LA COBERTURA DE TOTES LES BAIXES AMB SUBSTITUCIONS DES DEL PRIMER DIA. NO A LES HORES EXTRES
- NO A AQUEST PROJECTE DE DECRET D’AUTONOMIA DE CENTRES. PER LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA. NO A LA DESREGULARITZACIÓ DE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT
- PER LA JORNADA INTENSIVA AL JUNY. NO A AQUEST CALENDARI ESCOLAR
- PEL TREBALL ESTABLE I DE QUALITAT. CONTRACTACIONS DE MITJA JORNADA I SENCERA
- NO A AQUESTS NOMENAMENTS TELEMÀTICS, QUE NO GARANTEIXEN NI LA TRANSPARÈNCIA NI EL CONTROL
En primer lloc, és que el Govern posa en dubte que l’ensenyament ha de ser, en part, públic? Cal defensar-ho això? Hi ha una ofensiva que pretén que les escoles passin a ser privades? Jo diria que aquest govern, que l’escola ha de ser pública en part, ho te clar, de fet ni tan sols s’atreveix a privatitzar-ne la gestió o a explorar noves vies com el xec escolar.
Continua el comunicat reclamant el següent: increment generalitzat de les plantilles, no més retallades de recursos humans, disminució d ‘alumnes per aula etc. Tot això està molt bé, si, però són els professionals, els mestres en aquest cas, els que han de determinar la part de pressupost que la Generalitat ha de destinar a fer més escoles? no, això és una qüestió política que és decideix al parlament i no pas en els col•lectius professionals, és lògic que els professionals vulguin millors eines, però això justifica en aquests moments d’una crisi, com no n’hi ha hagut en molts anys, que els mestres vulguin marcar la quantitat de diners que la Generalitat ha de gastar en educació? Se suposa que ho decideix el govern perquè aquest te una visió en perspectiva i ha de determinar d’on traurà els diners.
Si la resta de reivindicacions són purament laborals,perquè hi barregen doncs la defensa de l’escola pública? El que defensen és que volen una situació laboral millor que la que tenen, molt bé, estan en el seu dret de reclamar-la, i dic en el seu dret perquè em sembla, per una qüestió ètica, que ens aquests moments quan els treballadors ho estan passant malament, els empresaris lluiten per intentar mantenir les seves empreses com poden ,els problemes financers, un deute impressionant, un dèficit desbocat, els sindicats funcionarials, on els seus representats tenen molts privilegis comparat amb tota la resta de gent que ens hem de guanyar la vida lluitant en un mercat molt competitiu.
Només per responsabilitat, haurien de deixar-se estar de reclamacions, no senyors, ara no toca.
Volem una millor educació per als nostres fills, si, hi estic d’acord, però la millor educació per als nostres fills no passa per fer jornada intensiva no se quan, per fer extres o deixar de fer. Una millor educació per als nostres fills passa per uns controls de qualitat exhaustius a les escoles, per una millora dels resultats en els diferents informes que diuen que l’educació al nostre país te uns nivells baixíssims, en una transparència envers els pares que tinguem clares quines polítiques fa cada centre i en tinguem llibertat d’elecció, en un control mestre per mestre dels resultats obtinguts amb els seus alumnes, quants mestres són apartats de la docència a causa dels seus mals resultats?
Tots els col•lectius professionals del país necessiten més recursos. Els bombers necessiten millors materials, els metges millors aparells per diagnosticar, més temps de consulta, les infermeres menys rotacions i més reconeixement social, la policia més formació i més internacionalització etc etc... Però la obligació del govern és decidir quines són les partides a destinar-hi a cada cosa, i amb un pressupost limitat és normal que cap col•lectiu quedi completament satisfet, però d’aquí a tenir-nos com a hostatges als pares i als nostres fills crec que hi ha una distància considerable.
Per respecte als altres treballadors en situació més difícil, per respecte als pares que també som treballadors i empresaris i per respecte als alumnes, no a la vaga, deixeu que la nostra mainada estudiï i demaneu ajuda als pares en allò que no pugueu arribar, però tingueu present el moment i reclameu amb força involucrant a tota la comunitat educativa les eines que necessiteu per millorar els resultats dels nostres fills, que són hi ha de ser la vostra màxima prioritat. Feu autocrítica, determineu els canvis en la estructura funcionarial que teniu, reclameu que la gent que no és vàlida sigui apartada de la docència, reclameu que els estudis necessaris per ser mestres estiguin enfocats a l’excel•lència i aconseguiu que els professionals que entrin a la docència estiguin el més ben preparats, fem que l’ofici d’ensenyar no sigui una prebenda ans al contrari, convertim-ho en un ofici valorats socialment, ben pagat i beneficiós per a tot el país i la seva gent.
Em sembla que com a pares, com a part afectada, i com a membres de la comunitat educativa no podem, com sempre, restar callats. Crec que les AMPAS s'haurien de posicionar clarament en contra de que siguem hostatges de les reinvidicacions laborals dels lobbys de mestres.
dimarts, 26 de gener del 2010
Tornen temps grisos el CEIP Nostra Llar de Sabadell
Carta feta per pares de l'Escola Nostra Llar de Sabadell.
Tornen temps grisos a la nostra escola ? Sembla, si l’escola no ho arregla, que els pares i la mainada del CEIP Nostra Llar ens quedarem sense veure el Rei Carnestoltes.
Els mestres, unilateralment, han decidit que el dia de lliure disposició, és a dir una festa de la que poden triar-ne la data, sigui precisament el dia de la celebració del Carnestoltes, deixant els infants sense la il•lusió de la disfressa i deixant-nos a tots plegats sense la celebració a l’escola d’una de les festes populars amb més llarga tradició a Catalunya.
El Carnestoltes s’ha celebrat des de fa 250 anys. Només una ordre dictada pels franquistes el 3 de gener de 1937 en va prohibir la celebració a la zona conquerida pels “nacionals” i quan guanyaren la guerra feren que l’ordre tingués extensió a tot l’Estat.
Aquest any les disfresses que va “cagar” el tió o que amb tanta il•lusió els infants van rebre dels Reis no és podran vestir a l’escola. Com si tot aquest temps de foscor passat no hagués deixat rastre en la nostra educació i en la defensa de les tradicions. Desde sempre, Nostra Llar havia estat una escola que defensava les tradicions, que donava empenta a la cultura popular i que respectava les festes que donen sentit a la nostra manera de ser i de veure el món. Sembla que, de mica en mica, tot això està canviant.
Els pares entenem que els mestres, a dreta llei, poden triar el dia que més els convingui per fer festa, però també pensem que si són mestres és perquè volen fer un servei a la societat i al país i que ensenyar és fonamentalment aconseguir que la canalla tingui uns bons resultats acadèmics -tot i que sembla que anem coixos en general de bons resultats- però també transmetre les tradicions del nostre país, de la nostra terra i de la nostra gent, perquè això també forma part de l'educació.
Un bon grapat de pares volem, amb aquesta carta, manifestar la nostra més profunda tristor perquè tornen temps grisos a Nostra Llar, i no només per la canalla que no esperarà amb els ulls ben oberts l’arribada del Rei Carnestoltes, si no també perquè creiem que les tradicions populars formen part de la nostra expressió com a poble i s’han d’ensenyar a les escoles com una part important de la nostra cultura.
Encara hi som a temps, mestres, director: podeu encara canviar les coses i fer que el que ara és tristor torni a ser la rauxa i la il•lusió del Carnestoltes.
Tornen temps grisos a la nostra escola ? Sembla, si l’escola no ho arregla, que els pares i la mainada del CEIP Nostra Llar ens quedarem sense veure el Rei Carnestoltes.
Els mestres, unilateralment, han decidit que el dia de lliure disposició, és a dir una festa de la que poden triar-ne la data, sigui precisament el dia de la celebració del Carnestoltes, deixant els infants sense la il•lusió de la disfressa i deixant-nos a tots plegats sense la celebració a l’escola d’una de les festes populars amb més llarga tradició a Catalunya.
El Carnestoltes s’ha celebrat des de fa 250 anys. Només una ordre dictada pels franquistes el 3 de gener de 1937 en va prohibir la celebració a la zona conquerida pels “nacionals” i quan guanyaren la guerra feren que l’ordre tingués extensió a tot l’Estat.
Aquest any les disfresses que va “cagar” el tió o que amb tanta il•lusió els infants van rebre dels Reis no és podran vestir a l’escola. Com si tot aquest temps de foscor passat no hagués deixat rastre en la nostra educació i en la defensa de les tradicions. Desde sempre, Nostra Llar havia estat una escola que defensava les tradicions, que donava empenta a la cultura popular i que respectava les festes que donen sentit a la nostra manera de ser i de veure el món. Sembla que, de mica en mica, tot això està canviant.
Els pares entenem que els mestres, a dreta llei, poden triar el dia que més els convingui per fer festa, però també pensem que si són mestres és perquè volen fer un servei a la societat i al país i que ensenyar és fonamentalment aconseguir que la canalla tingui uns bons resultats acadèmics -tot i que sembla que anem coixos en general de bons resultats- però també transmetre les tradicions del nostre país, de la nostra terra i de la nostra gent, perquè això també forma part de l'educació.
Un bon grapat de pares volem, amb aquesta carta, manifestar la nostra més profunda tristor perquè tornen temps grisos a Nostra Llar, i no només per la canalla que no esperarà amb els ulls ben oberts l’arribada del Rei Carnestoltes, si no també perquè creiem que les tradicions populars formen part de la nostra expressió com a poble i s’han d’ensenyar a les escoles com una part important de la nostra cultura.
Encara hi som a temps, mestres, director: podeu encara canviar les coses i fer que el que ara és tristor torni a ser la rauxa i la il•lusió del Carnestoltes.
diumenge, 24 de gener del 2010
Empresaris diabòlics
Diu el diari El Punt:
“L'entrada d'Alfons López Tena en l'organització de la consulta per a la independència que se celebrarà el pròxim 25 d'abril a Girona ha aixecat algun recel entre grups independentistes, com ara la CUP. L'entitat tem que la figura de López Tena, que es va encarregar de l'organització de les consultes a Osona al desembre, «posi en perill el caràcter popular del referèndum» i s'acabi convertint en «una espècie de projecte empresarial».”
Estic completament decebut amb moltes formacions, institucions del nostre país i gent en general, per la seva relació amb l’empresa. Aquesta frase que us subratllo, “i que s’acabi convertint en una espècie de projecte empresarial” demostra fins a quin punt una part de la població, molt important i gens menyspreable, veu els empresaris i les empreses com unes eines diabòliques que no fan cap servei al país.
Ja pots explicar que sense empresaris no hi ha llocs de treball, això és igual, els empresaris i els seus mètodes són satanitzats constantment ja sigui a Ventdelplà, on l’empresari és un tiu sense escrúpols, “putero” etc. o a qualsevol de les altres sèries que fan a TV3 i d’altres televisions, cert que els menestrals no en surten tan mal parats, però Déu n'hi do.
Si a tot això hi sumem que cada vegada que és parla de millorar l’educació surt la nostra ínclita Rosa Cañadell i comença a cridar amb la seva harmoniosa veu (atents a la ironia!), “volen privatitzar l’escola!!! Volen privatizar l’escola!!” com si això fos cap mal, ja tenim el cercle complet. El que ha de ser públic és el servei, la gestió tan se val que sigui pública o privada si amb això millorem els resultats, o no ? Quan és parla de gestionar privadament qualsevol cosa els sindicats alerten de la pèrdua de la qualitat del servei (com si els serveis públics fóssin un exemple de qualitat!).
Si, segurament en Lopez Tena hauria treballat per la consulta com en un projecte empresarial, fixant objectius, marcant calendaris, fent un control del projecte acurat, corregint les errades i treballant d’una manera professional, però es clar, això no ho podem fer perquè això seria treballar com si fos una empresa! i per obtenir les nostres llibertats nacionals no hem de treballar com una empresa, ens hem de passar el dia d’assemblea en assemblea, i treballant sense cap mena de professionalitat.
Quins collons!
“L'entrada d'Alfons López Tena en l'organització de la consulta per a la independència que se celebrarà el pròxim 25 d'abril a Girona ha aixecat algun recel entre grups independentistes, com ara la CUP. L'entitat tem que la figura de López Tena, que es va encarregar de l'organització de les consultes a Osona al desembre, «posi en perill el caràcter popular del referèndum» i s'acabi convertint en «una espècie de projecte empresarial».”
Estic completament decebut amb moltes formacions, institucions del nostre país i gent en general, per la seva relació amb l’empresa. Aquesta frase que us subratllo, “i que s’acabi convertint en una espècie de projecte empresarial” demostra fins a quin punt una part de la població, molt important i gens menyspreable, veu els empresaris i les empreses com unes eines diabòliques que no fan cap servei al país.
Ja pots explicar que sense empresaris no hi ha llocs de treball, això és igual, els empresaris i els seus mètodes són satanitzats constantment ja sigui a Ventdelplà, on l’empresari és un tiu sense escrúpols, “putero” etc. o a qualsevol de les altres sèries que fan a TV3 i d’altres televisions, cert que els menestrals no en surten tan mal parats, però Déu n'hi do.
Si a tot això hi sumem que cada vegada que és parla de millorar l’educació surt la nostra ínclita Rosa Cañadell i comença a cridar amb la seva harmoniosa veu (atents a la ironia!), “volen privatitzar l’escola!!! Volen privatizar l’escola!!” com si això fos cap mal, ja tenim el cercle complet. El que ha de ser públic és el servei, la gestió tan se val que sigui pública o privada si amb això millorem els resultats, o no ? Quan és parla de gestionar privadament qualsevol cosa els sindicats alerten de la pèrdua de la qualitat del servei (com si els serveis públics fóssin un exemple de qualitat!).
Si, segurament en Lopez Tena hauria treballat per la consulta com en un projecte empresarial, fixant objectius, marcant calendaris, fent un control del projecte acurat, corregint les errades i treballant d’una manera professional, però es clar, això no ho podem fer perquè això seria treballar com si fos una empresa! i per obtenir les nostres llibertats nacionals no hem de treballar com una empresa, ens hem de passar el dia d’assemblea en assemblea, i treballant sense cap mena de professionalitat.
Quins collons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)