L'impost de successions

He llegit amb interès l’article sobre la puja d’impostos de l’amic Salva al seu prolífic bloc. Allà ens explica, entre d’altres coses, que l’impost de successions no li sembla injust, o això interpreto, perquè fa que tothom torni a partir de zero i per tant promou la igualtat d’oportunitats.

Havia sentit aquest discurs d’alguns homes de negocis importants als EE.UU, en Bill Gates mateix està en contra de la derogació d’aquest impost als EE.UU per els mateixos motius que en Salva.

Entenc el discurs utilitarista, però també penso que precisament no hi ha discurs més perillós que l’utilitarista perquè és la porta oberta a l’ intervencionisme i perquè qualsevol tipus d’enginyeria social va en contra de la naturalesa humana de decidir sobre les nostres pròpies vides.

Imitaré, modestament, al gran mestre Bastiat i faré la reducció a un cas:

Posem per cas que tenim la família A, família treballadora, amb pocs recursos, que amb treball i estalvi aconsegueix tenir una casa de propietat, educa els seus fills i procura donar als seus fills l’educació que millor pot, escola pública, interès en l’educació de la seva fillada, universitat pública i a treballar la canalla quan acaben la carrera, molt bé, els nanos tenen oportunitats, han estudiat i treballat, han fet el que havien de fer i ara podran tenir un futur professional que dependrà de la seva vàlua en el treball.

Posem per cas que tenim la família B, família rica, amb molts recursos, que amb el seu treball i estalvi aconsegueix tenir una fortuna ingent, educa els seus fills i dona als seus fills l’educació que millor pot, van a una escola privada, posaré un exemple, a l’Aula, a Barcelona, fan companyonia amb la mainada millor col•locada del país, acaben l’escola i la secundària i directes a carrera a ESADE, IESE o a on els plagui, ah, mentrestant, els enviem els estius a estudiar fora, que han de saber idiomes, un cop acabada la carrera els hi paguen màster a escola de negocis de les que surten als primers llocs del ranking del Financial Times, molt bé, ja tenen el seu futur professional fet, ara ja depèn de la seva vàlua en el treball.

S’enfronten al món amb igualtat d’oportunitats les dues fillades de la família A i la B al món? Doncs no, no s’hi enfronten, els uns tenen millor educació, millors agendes, millors possibilitats de trobar feines ben remunerades, en canvi la fillada de la família B ha de fer molt més esforç.

No hi fa res que no hi hagi igualtat, les fillades de les dues famílies faran bona feina pel país, crearan llocs de treball si creen empreses o aportaran valor i treball a la tasca que desenvolupin i ho faran amb índex de productivitat alta, això està bé, no hi ha problema, bo per tothom, ells vetllaran per el seu interès i això farà que tot rutlli.

I amb tot això que hi ajuda posar l’impost de successions? Quin sentit te penalitzar l’esforç? Desincentivar l’estalvi, posar més pals a les rodes a la família A?

Els fills de la família A tindran més possibilitat d’igualar les oportunitats amb l’ajuda que els hi arribarà amb l’herència dels seus pares i podran donar una millor educació als seus fills, els nets de la família A estaran en millor posició que no ho estaven els fills i no castigant el fruit del seu treball i no intervenint en les seves vides hauràs aconseguit allò que amb bon criteri volies al princpi, un millor benestar per a tothom.

No te sentit que la transmissió patrimonial entre familiars sigui castigada per l’estat per buscar igualar les oportunitats de la mainada. Per un cantó, no igualarà res i ja està bé que així sigui, i perquè només servirà per penalitzar a les famílies amb menys ingressos.

Sobre les infraestructures

La retallada en la despesa que l’executiu ha determinat, està produint una gran discussió en alguns dels seus punts. La baixada de sous als funcionaris i la congelació de les pensions són els punts més criticats en general tant per sindicats com per la opinió pública i la oposició espanyola, l’únic que no és discuteix, al menys a Espanya, és l’aturada d’inversió en infraestructures que l’altre dia justificava el Ministre Blanco, a Catalunya, en canvi, si que preocupa aquest tema.

Crec que caldria parlar profundament i fer un anàlisi sobre la retallada en infraestructures. Tothom està d’acord en que el problema que te el model econòmic rau en la productivitat. Això ho diu des d’en Xavier Sala-i-Martin fins en Toxo de CC.OO, deia aquest últim , entre d’altres coses: “La solución está en el impulso de la actividad económica”.

Impulsar l’activitat econòmica és important i aturar infraestructures que és van decidir fer en època de vaques grasses te cert sentit, però el que no te sentit és aturar les infraestructures que aportin productivitat a les empreses, l’estat, com les empreses, han de fer inversions en millora d’infraestructures perquè aquestes aporten despesa si, però aporten major productivitat que és justament el que ens fa falta per sortir de la crisi.

Val la pena que els polítics retallin despesa, més ben dit, no és que valgui la pena, és que un no pot gastar més del que ingressa i per tant és obligatori, però un cop dit això s’ha de pensar també en el llarg plaç i recordar que invertir no és el mateix que gastar i que invertir significa que l’estat obtindrà un retorn d’aquest inversió en una major creació d’empreses, ergo, una major recaptació d’impostos, de la baixada necessària ja en parlarem un altre dia.

Si us plau, prioritzin i retallin amb seny, és poden buscar altres partides pressupostaries on retallar i no deixar sense acabar o no fer les infraestructures que ens aportin productivitat, això si, només aquestes.